Precaució el discurs financer dominant en les xarxes socials. 

Les xarxes socials han esdevingut una plataforma potent per a la difusió d'informació, inclosa l'educació financera. No obstant això, estan fomentant relats perillosos i confusos que poden induir a errors greus en la gestió financera personal.

Promoció de guanys ràpids

Un dels discursos més comuns en plataformes com TikTok, Instagram o YouTube és la idea de fer diners fàcilment i ràpidament. Molts "influencers" financers presenten mètodes com la compra i venda de criptoactius, day trading o esquemes piramidals com a solucions immediates per a aconseguir la llibertat financera. Aquests enfocaments sovint minimitzen els riscos, creant una falsa sensació de seguretat i confonent les persones sobre la realitat de la inversió.

Simplificació extrema de conceptes complexos

L'educació financera que es comparteix en xarxes sovint redueix conceptes molt tècnics a frases curtes i simples per fer-los atractius. Això porta a malentesos greus, especialment en temes com els crèdits, la diversificació d'inversions o la gestió de deutes. Molts usuaris adopten estratègies inadequades basades en consells simplificats, sense comprendre plenament els riscos o la complexitat de les finances.

Pressió social i estatus financer fals

L'exhibició d'un estil de vida de luxe, aparentment aconseguit a través de mètodes financers dubtosos, crea una pressió social que fa que molts vulguen seguir el mateix camí sense estar ben informats. Això fomenta un consumisme impulsat per la comparació constant amb altres usuaris que mostren èxits financers exagerats o falsos.

Publicitat encoberta de productes financers

Moltes vegades, els influenciadors financers promocionen productes com plataformes d'inversió, préstecs ràpids o targetes de crèdit sense informar clarament sobre els costos associats o els riscos. Aquestes promocions, disfressades de consells financers, poden arrossegar als usuaris cap a opcions financeres que no són adequades per a ells.

Desinformació sobre deute i estalvi

Sovint es difonen idees extremes sobre l'endeutament, com ara "endeutar-se per a guanyar diners" o "no cal estalviar perquè els diners perden valor". Aquests discursos poden conduir a comportaments irresponsables, on les persones s'endeuten excessivament o eviten construir un coixí financer d'estalvis.

Manca de regulació

A diferència d'altres àmbits, com els serveis financers tradicionals, el contingut sobre finances personals en xarxes socials no està regulat adequadament. Això significa que qualsevol persona pot oferir consells financers, sovint sense coneixement ni experiència, creant un terreny ple de desinformació i consells nocius.

En resum, les xarxes socials poden generar un entorn perillós per a aquelles persones que busquen informació financera. Els usuaris han d’aprendre a ser crítics amb les fonts, contrastar la informació i evitar seguir consells sense una comprensió profunda dels riscos associats.

La fal·làcia aspiracionista de la llibertat financera

El concepte de "llibertat financera" ha guanyat popularitat en els últims anys, especialment en xarxes socials i moviments com FIRE (Financial Independence, Retire Early). Sovint es presenta com l'objectiu final de qualsevol persona que busca l'èxit financer: la capacitat de viure sense haver de treballar, amb ingressos passius suficients per a cobrir totes les despeses. Tot i que l'objectiu pot semblar atractiu i positiu, la mitificació d'aquesta idea amaga diverses problemàtiques que mereixen una reflexió crítica.

Un objectiu irrealista per a la majoria de persones: La llibertat financera, tal com és plantejada habitualment, sovint requereix un nivell de riquesa considerable. Aconseguir ingressos passius suficients per a mantenir un estil de vida còmode pot estar fora de l'abast de gran part de la població, especialment en contextos de desigualtat salarial, precarietat laboral o en societats amb escasses xarxes de suport social. La realitat és que la majoria de persones han de treballar durant bona part de la seua vida per a cobrir les seues necessitats bàsiques, i l'objectiu de no haver de treballar mai més esdevé una fantasia més que una possibilitat.

Pressió i frustració personal: Aquesta idea de llibertat financera s'ha convertit en una mesura de l'èxit personal, creant una forta pressió per aconseguir-ho. Quan s'equipara la llibertat financera amb l'èxit vital, moltes persones se senten frustrades o fracassades si no poden assolir-ho, obviant altres formes de realització personal i professional que no estan lligades exclusivament als diners. Això pot generar una ansietat constant per acumular capital, estalviar de manera obsessiva o invertir en productes financers arriscats amb l'esperança de rendiments ràpids.

Desconnexió de la realitat social: Molts discursos al voltant de la llibertat financera s’enfoquen de manera individualista, promovent la idea que cadascú és responsable únicament del seu èxit financer. No obstant això, ignoren factors externs, com les estructures econòmiques, socials i polítiques, que condicionen les oportunitats de les persones. No tots comencen en el mateix punt de partida, i factors com la classe social, el gènere o el lloc de naixement influeixen significativament en la capacitat de generar riquesa. La mitificació de la llibertat financera sovint passa per alt aquestes desigualtats i transmet el missatge erroni que qualsevol pot aconseguir-la si s'ho proposa.

Focus excessiu en la individualitat: La mitificació d’aquest concepte afavoreix una visió centrada exclusivament en l'individu, obviant la importància de les estructures col·lectives i les xarxes socials que sustenten el benestar comú. En lloc de fomentar una societat en què el benestar de tots és compartit, s'encoratja la idea d'acumular riquesa personal sense considerar les implicacions socials i ambientals de les nostres accions. Això pot conduir a un model de vida més aïllat i desconnectat de les necessitats de la comunitat.

Riscos financers invisibilitzats: Molts dels qui prediquen la llibertat financera basen les seues recomanacions en inversions de risc elevat, com el mercat de valors, criptomonedes o immobles, que poden donar resultats positius, però també implicar grans pèrdues. Sovint es promocionen aquests instruments com una via ràpida cap a la llibertat financera, però s’ignoren els riscos inherents a aquests actius. Les persones que segueixen aquests consells poden acabar atrapades en un cicle d'endeutament o perdre gran part dels seus estalvis intentant aconseguir un objectiu difícil d’assolir.

Desconnexió amb la realitat del treball: La mitificació de la llibertat financera suggereix que el treball és, per definició, una cosa negativa de la qual s'ha de fugir. No obstant això, per a moltes persones, el treball no sols és una font d'ingressos, sinó també una via d'autorealització, d'aportació a la societat i de creixement personal. Treballar pot proporcionar una estructura, un sentit de propòsit i la capacitat de contribuir activament a la comunitat. Plantejar que l’únic objectiu és deixar de treballar crea una visió distorsionada i desvaloritzadora de la importància del treball en les nostres vides.

Cap a una visió més equilibrada

El concepte de llibertat financera ha guanyat una popularitat massiva, especialment a través de xarxes socials i blogs d'autoajuda. S'entén generalment com la capacitat d'acumular suficient riquesa per a viure sense haver de treballar per cobrir les despeses bàsiques, mitjançant ingressos passius derivats d'inversions o altres fonts. Aquesta idea, al principi atractiva i aspiracional, ha estat mitificada fins al punt de convertir-se en una de les fites principals de l'èxit personal i vital per a molts. Però, realment ha de ser aquesta l'única meta a la qual aspirem? Aquesta guia pretén oferir una visió crítica sobre aquest objectiu i promoure una manera més equilibrada de pensar sobre les finances personals i el benestar.

La llibertat financera, tal com se sol plantejar, es basa en la independència econòmica absoluta. Per a molts, això significa no haver de treballar mai més i viure una vida deslligada de les obligacions laborals. Aquest discurs ha creat una nova mentalitat en què el treball es percep com un mitjà purament transitori, una tasca que es realitza per pura necessitat, però de la qual s’ha de fugir tan aviat com siga possible. Tot i que és legítim voler assolir un cert grau de llibertat econòmica, reduir tota la vida a aquest objectiu pot generar una visió distorsionada del que significa viure plenament.

A més, associar l'èxit vital únicament amb l'acumulació de riquesa pot deshumanitzar el treball i reduir-ne el valor a una mera eina per aconseguir diners. Moltes persones troben en el treball no només una font d'ingressos, sinó una manera d'aportar a la societat, de créixer personalment i de trobar sentit a les seues vides. El treball, en moltes cultures, té un component relacional i col·lectiu. Treballar permet establir connexions socials, formar part d'una comunitat i contribuir activament a la millora de la societat. Quan la llibertat financera es converteix en l'únic objectiu, es perd de vista aquesta dimensió més humana del treball, i es corre el risc de desconnectar-se de la comunitat.

La clau per a trobar aquest equilibri està a buscar un terme mitjà entre la seguretat financera i el desenvolupament personal, social i emocional. L'objectiu no hauria de ser simplement acumular diners fins a un punt en què ja no siga necessari treballar, sinó aprendre a gestionar els recursos d'una manera que ens permeta viure de forma plena, connectats amb les nostres passions, amb la nostra comunitat i amb el món. Això implica ser conscients de la sostenibilitat del nostre consum, ser crítics amb les inversions que fem i actuar d'una manera que beneficie tant el nostre benestar com el de la societat en conjunt.

Un enfocament més equilibrat també reconeix que el treball no és una cosa a evitar a tota costa, sinó una part fonamental de la vida humana que pot ser gratificant i significativa. No es tracta de romandre esclaus d'un sistema laboral opressiu, sinó de trobar formes de treballar que siguen coherents amb els nostres valors i objectius personals. Potser no cal aspirar a una vida sense treball, sinó a una vida en què el treball, la passió i el benestar estiguen en harmonia. Això pot incloure buscar carreres que ens apassionen, participar en projectes comunitaris, o invertir el nostre temps i energia en iniciatives que milloren el món al nostre voltant.

En definitiva, aquesta guia vol fomentar una visió crítica de la llibertat financera, allunyant-se de la idea que ha de ser l'únic objectiu vital o l'única definició d'èxit. El veritable èxit no es mesura només en termes de riquesa acumulada, sinó en la capacitat de viure de manera equilibrada, responsable i connectada amb els altres. La riquesa no és una finalitat en si mateixa, sinó una eina per a aconseguir una vida plena. Cal aspirar a un model de vida que equilibre el benestar personal amb el benestar col·lectiu, on la seguretat financera i la connexió amb la comunitat es complementen i enriqueixen mútuament.